El passat novembre va començar l’aventura de formar part de la Família (im)possible de Carol López a la Sala Flyhard. Un mes i mig de assajos intensius em van fer improvitzar com a actor i reciclar-me com activista. Improvitzar com actor perquè la manera de funcionar de la Carol és a través de tenir un fil conductor, situacions i allò que el personatje va aportant; a partir d’aquí es va fer el guió. Reciclar-me com a activista, perquè feia molt temps que no havia de conviure i menys crear conjuntament amb persones amb experiències vitals heterocis.
Com actor he pogut gaudir d’un acompanyent meravellós, viure el procés, veure la seva posta en escena, els processos i la paciència en explicar-me cada pas em van fer viure l’experiència amb molta passió i com un nen vivint un somni. Les funcions van portar noves sensacions: tremolors abans de sortir a escena, curiositat per les reaccions diverses del públic, mantenir-me 100% empoderat com l’Èric, el meu personatge.
El procés creatiu va portar riures, joc, assaig i error i hores meravelloses d’un procés que no oblidaré mai; i, al mateix temps, vaig aprendre a treure la veu sense por, perquè sé que no som concients dels privilegis, i a posar límits per poder arribar a defensar el meu personatge i l’obra com a persona trans, al marge de res més.
Ara soc més conscient de la feina que queda per fer, de la necessitat d’espais de recuperació. He après que jo no he de donar explicacions com si la meva realitat fos estranya. He d’explicar per compartir i em sorprenc també molt de les seves experiències heterocis, malgrat la majoria s’entestin a pensar que la seva manera de pensar és la veritat.
La major part de la gent que ha vingut ens ha agraït l’estona, el riure, la didàctica i lis adolescents també han estat molt contentis. Creiem que és una obra que obre qüestions que cal transformar en un moment on les noves generacions ja «ens donen 10.000 voltes». Docents que han vingut han demanat fer l’obra per a instituts i sembla ser que s’acabarà concretant el seu desig.
Sigui com sigui, de segur ens trobarem el 10 d’abril al teatre Cal Bolet de Vilafranca del Penedès. Comença la gira!
Ian Bermúdez 